Aquest és un símbol molt bonic, compost per una mà amb cinc dits. Una característica molt interessant és que els dits anular i índex són més curts que el cor, però tenen la mateixa grandària entre ells.

El significat de l'amulet quan la mà està cap amunt indica poder, força i benedicció. També s'utilitza per a protegir-se del mal d'ull. En canvi, quan està cap avall, s'utilitza amb «l'ull de Fàtima», que atreu la sort i l'amor.

L'origen de la mà de Fàtima es remunta a l'any 244 d. C. Recerques recents han descobert aquest motiu en els frescos de la Sinagoga de Dura Europos a Síria.

Tot apunta al fet que aquest símbol va ser utilitzat com a amulet màgic pels cartaginesos en el Segle I. En el nord d'Àfrica guardava un vincle molt especial amb la deessa Tanit, i el seu culte tenia relació amb la fertilitat i la lluna.

Des del nord d'Àfrica aquest amulet va passar a ser part de la cultura dels magrebins i berbers. Aquests pobles ho van associar amb la força, el poder i l'autoritat

A partir d'aquí, les cultures àrab i jueva van adoptar la mà de Fàtima com a símbol independent. Encara així, existeixen certes afinitats entre la mà de Déu de les cultures occidentals i l'amulet islàmic