Quan vam anar al Marroc, vam poder veure amb els nostres propis ulls el procés d'elaboració del cuir en una de les adoberies més importants del país. En ella, infinitat de fosses repletes de tints naturals componen un acolorit paisatge mentre s'encarreguen de la producció i coloració del cuir del xai, el bou, la cabra i el camell.
Procés d'elaboració tradicional del cuir:
El primer pas que es realitza en les adoberies tradicionals és netejar la pell superficialment per a aplicar-li grans quantitats de sal grossa i deixar-la assecar en teulades, perquè així perdi gran part de l'excés d'aigua que se li ha afegit prèviament.
La segona part consistirà a introduir les pells en enormes cubes de color blanc repletes de calç i excrements de colom, on es deixen en repòs durant diversos dies. Aquest procés té dues finalitats: d'una banda, acabar d'eliminar tot allò que no és pell pròpiament, i per un altre donar-li fermesa.
En aquest moment haurà acabat el procés de “neteja” de la pell, i el que continuarà tindrà com a fi donar-li propietats addicionals, com a suavitat i color. Per a això, se submergirà en les altres cubes, en les quals s'utilitzen materials com a pasta de figa i olis per a donar-li suavitat i adobar-les, i tints naturals per a proporcionar-los color.
Finalment, tindrà lloc el procés d'assecat, que es produeix en les teulades del voltant de l'adoberia. Una vegada que les pells es trobin acolorides i seques, passaran a les mans dels artesans que s'ocuparan de transformar-les en elaborades bosses, maletes, sabates i abrics, etc.
Quan vam anar al Marroc, vam poder veure amb els nostres propis ulls el procés d'elaboració del cuir en una de les adoberies més importants del país. En ella, infinitat de fosses repletes de tints naturals componen un acolorit paisatge mentre s'encarreguen de la producció i coloració del cuir del xai, el bou, la cabra i el camell.
Procés d'elaboració tradicional del cuir:
El primer pas que es realitza en les adoberies tradicionals és netejar la pell superficialment per a aplicar-li grans quantitats de sal grossa i deixar-la assecar en teulades, perquè així perdi gran part de l'excés d'aigua que se li ha afegit prèviament.
La segona part consistirà a introduir les pells en enormes cubes de color blanc repletes de calç i excrements de colom, on es deixen en repòs durant diversos dies. Aquest procés té dues finalitats: d'una banda, acabar d'eliminar tot allò que no és pell pròpiament, i per un altre donar-li fermesa.
En aquest moment haurà acabat el procés de “neteja” de la pell, i el que continuarà tindrà com a fi donar-li propietats addicionals, com a suavitat i color. Per a això, se submergirà en les altres cubes, en les quals s'utilitzen materials com a pasta de figa i olis per a donar-li suavitat i adobar-les, i tints naturals per a proporcionar-los color.
Finalment, tindrà lloc el procés d'assecat, que es produeix en les teulades del voltant de l'adoberia. Una vegada que les pells es trobin acolorides i seques, passaran a les mans dels artesans que s'ocuparan de transformar-les en elaborades bosses, maletes, sabates i abrics, etc.