Àgata Cornalina:

És una gemma molt preada des de l'antiguitat, ja sigui per la seva bellesa com també per la seva duresa. A Orient era usada des de 3.000 anys abans de l'era cristiana per a decoració i en objectes pràctics, com a gots i recipients. A la Roma antiga s'estimava tallar l'Àgata de manera tal que es veiés un dibuix o una figura recognoscible.

La pedra mineral àgata cornalina pertany al grup de les calcedònies, i aquestes al seu torn pertanyen als quarsos criptocristal•lins. Presenta un bonic color ataronjat - vermellós fruit de la presència d'òxid de ferro que hi ha en aquesta preciosa gemma.

La pedra àgata cornalina és, en moltes cultures, una de les pedres energètiques més poderoses i estimulants, per la seva aportació d'energia, vitalitat i motivació.

La diuen la pedra de la fidelitat perquè té el mateix color d'una posta de sol que desapareix en l'horitzó, però sempre torna.
Amb ella aconseguiràs l'equilibri intern fruit d'una aportació d'energia positiva, acompanyat d'una important recuperació de la il•lusió del teu dia a dia.

Àgata negra:

Una de les pedres més impactants i enigmàtiques de l'univers d'aquesta roca és sens dubte l'àgata negra. La seva aura de misticisme i el seu cridaner color fan que sigui una de les varietats més atraients del mercat de la joieria.

L'àgata negra és una de les variants més estranyes de la pedra d'àgata. Els seus tons van del negre al marró fosc, passant pel gris.

És el segellador àuric per excel•lència i és àmpliament valorat en l'àmbit de la joieria d'alta gamma per la seva raresa, simplicitat i indiscutible elegància.

En l'àmbit energètic: s'associa amb la cerca de l'èxit i la protecció del seu portador.

En l'àmbit ornamental: s'utilitza sobre marcs de plata especialment per a peces de joieria fina.

En l'àmbit de la sanació: alleujament de tensions i malestars en la part superior del cos i al voltant de la gola.

Símbol inequívoc de protecció i vitalitat, la pedra d'àgata és considerada la major aliada per a protegir al seu portador no sols de mals energètics externs sinó també de malestars físics i desequilibris interns. Algunes cultures fins i tot afirmen que aquesta gemma té el seu major poder de protecció concentrat en elements estabilitzants interns, per la qual cosa, d'alguna manera, se li assumeix com una eina per a protegir-se d'un mateix.

Ònix:

Segons la llegenda aquesta gemma hauria estat creada quan Cupido va tallar les ungles a Venus adormida i les va escampar pel sòl. Com les parts d'una criatura divina no moren les divinitats les van transformar en pedra preciosa, que després va ser anomenada Ònix.

L'ònix negre és una de les pedres més populars en el món. Pertany al quars i, per a molts, és considerada una pedra de protecció, capaç d'absorbir de manera efectiva l'energia negativa en positiva. De manera general, es creu que pot arribar a ajudar, en gran manera, a prevenir la falta d'energia i en el desenvolupament, tant de la força com de la resistència a nivell mental i físic.

L'ònix aplicat a la persona ajuda a dissipar els dubtes i pors, augmenta la calma i la pau interior. També es creu que pot curar la ronquera.
És de ressaltar que l'ònix o ònix ha estat utilitzat per les cultures més diverses amb múltiples usos. I que encara que sigui de color negre hi ha pedres ònixs d'altres tons: blanc, marró, vermell…


Nacre:

El nacre també és conegut com mareperla i és un material molt utilitzat en la joieria per a realitzar peces sobretot amb plata i or. El nacre és un element orgànic -inorgànic de color normalment blanc o groguenc que és brillant i té reflexos irisats.

Aquest material es crea a l'interior de les closques dels mol•luscos, com les ostres, entre altres. En comparació amb les pedres precioses i els altres metalls, aquest és un material bastant fràgil.

Com la resta de materials que podem trobar en la naturalesa, el nacre també presenta irregularitats en la seva forma. Per això cada peça és diferent i té una lluentor i color diferents, no hi ha dos iguals.

El nacre és la substància amb la qual es formen les perles. Quan un element estrany s'introdueix dins d'un mol•lusc, aquest procedeix a recobrir-lo per una substància que cregui ell mateix, el nacre. El mol•lusc el va folrant per mitjà de capes superposades fins que forma la perla.

Hi ha diferents varietats de nacre depenent de la mena de petxina o mol•luscos on es formi. El color de base és normalment blanc, excepte el Nacre Tahitià que és més fosc.

Un cas molt particular el trobem en el nacre creat per les petxines neozelandeses Paua, que tenen una espectacular tonalitat blava verdosa intensa i uns increïbles reflexos irisats, tenint una gran semblança a l'Òpal negre, per la qual cosa les hi ha anomenat també Òpals de la Mar.

Història del Nacre: El Nacre ha estat usat des de fa segles per les cultures d'orient, sobretot a la Xina i el Japó, molt abans de l'era cristiana. Els utilitzaven per a crear escultures, decorar objectes, mobles i fins i tot fabricar botons.

El nacre es va unir al món de la joieria amb el regnat de la reina Elizabeth I, en el segle XVI, la qual cosa va provocar que la demanda d'aquesta substància creixés de manera extraordinària. Va ser precisament la reina Elizabeth I d'Anglaterra, qui en el segle XVI va donar el nom de “Mother of Pearl” al Nacre.


Pedra Volcànica:

Les pedres volcàniques són pedres que es formen pel refredament de la lava, després de les erupcions dels volcans. El refredament ràpid de la lava en arribar a la superfície terrestre o en entrar en contacte amb aigua, fa que es formin molts porus en l'estructura de la roca. Algunes vegades aquest canvi de temperatura sobtat fa que es formin altres cristalls o a minerals semipreciosos com l'obsidiana.

A vegades, aquest refredament fa que es formin també roques compostes íntegrament per vidre, convertint-se així en un material inalterable. S'estima que durant l'era terciària s'ha generat una mitjana anual de 3,8 a 4,2 quilòmetres cúbics de roques volcàniques en la Terra. Actualment aquesta pedra s'empra per a nombrosos usos turístics, així com per a l'elaboració d'anells, polseres i pendents.

Les joies que estan fetes amb pedres volcàniques, solen tancar una gran energia mística i tenen una coloració negra o color marró. Aquestes, tendeixen a combinar-se amb altres materials com la plata, l'acer o amb altres pedres precioses. A més, aquestes pedres poden presentar-se en dues versions, en el seu estat natural, amb un aspecte porós i irregular o passant-la per un procés de poliment, la qual cosa dóna com a resultat una textura llisa brillant.